ULTIM ESCRIT. FINS AVIAT!

Feia dies que no escribia entre la feina i les vacances!

Aquesta vegada les meves paraules son per donar fi aquest blog i penso que he de donar una explicació als meus seguidors que al principi eren bastans però en aquets moments no tinc ni idea, però no m'agrada desapareixer dels llocs sense dir adeu!

Em sento satisfeta si en algún dels meus escrits he pogut ajudar algú aquesta va ser la meva intenció quan vaig crear aquest espai, em fa molt feliç ajudar a la gent, per això és la meva professió.

Gràcies a tots aquells que m'heu llegit i compartit comentaris i en especial a tu Dolors Ortiz pel teu suport.

¿QUE HORA ES? AHORA
¿TU QUE ERES? ESTE MOMENTO, Tanca portes però us recomano que seguiu el que diuen aquestes paraules, poseu els vostres pensaments en present, concetreu-vos en el que esteu fent i viviu amb intensitat el que està passant.
Si ara en aquest moment present us pregunteu: "Quin problema tinc ara mateix?" la vostra resposta será "ara mateix no en tinc cap". Si moveu la vostra ment cap al futur us en sortiran un munt. Concentrats en el present donareu fluidesa al vostre cervell i a la llei d'atracció perque us porti la solució a través de pensaments, persones.....

Bé amics,aprofiteu cada instant de cada dia, penseu l'afortunats que sou amb tot el que teniu i sentiu una profunda gratitut, quan alguna situació no us agradi dons la podeu cambiar. I quan us sentiu deprimits, negatius i us queixeu de tot dons penseu amb tots aquells que els queda poc temps de vida i que ja no els queda temps, vosaltres el teniu tot.

Fins aviat, potser algún dia torno a escriu-re!

FA 2 ANYS QUE EL CEL TE UNA NOVA ESTRELLA, LA LAURA.

Melena arrissada i rossa, blanqueta de pell, molt prima però amb gran cor. Ella éra Laura Tena Roig, la meva amiga. Ahir va fer dos anys que ens va deixar. Va marxar sense avisar tot deixant-nos un buit molt gran a tots el que l'estimavem.
La Laura era la meva amiga i la meva veïna. Ella m'escoltava, em feia companyia, en moments dificils em distreia, m'omplia la casa amb somriures, em portava xocolata que sabia que m'encanta, ens podiem passar hores xerrant, molts dies dinavem juntes... En fí, teniem una gran amistat.
Ella no era del tot feliç, no sabia trobar alicient a la vida, no hi havia res que la fes disfrutar. Jo m'havia passat hores i hores parlant sobre que la vida és marevellosa però no vaig aconseguir que em fes cas. I el disset de juny d'ara fa dos anys, va creure que ja no volia viure més. A tots els que l'estimavem ens va trencar, ens va deixar un buit important, un dolor molt gran dins el cor molt dificil de soportar, la incomprenssió, moltes preguntes, la culpabilitat en cada un de nosaltres pensant que ho haguessim pogut evitar. Però malauradament ningú ho vam poder fer. Quan no la vam veure massa be vam demanar ajuda professional. La meva impotència va ser que tot i ser de la feina, jo no la podia tractar perquè erem amigues.

Fins avui no he estat capaç de parlar de tu Laura, em vaig enfadar molt, no vaig saber entendre que no eres feliç i que no sabies com ser-ho encara que jo m'hi esforçava en ensenyar-t'ho. La ràbia i la impotència que sentia m'impedia treure tot el dolor que tenia dins meu. Amb el temps he anat entenen que ara, siguis on siguis, ets feliç i no pateixes.
Avui necessitava fer-te l'homenatge que et mereixes i que fins ara no he estat capaç de fer. Em vas donar i ajudar molt Laura, encara que no se si tu n'eres concient. I des d'aquell disset de juny no ha passat ni un sol dia que no hagi pensat en tu en algún moment.
Et trobo a faltar amiga meva. Sempre et duré dins el meu cor.

T'ESTIMO LAURA!

¿TU CONCIENCIA, ESTÁ TRANQUILA?

La conciencia es la parte de nuestro cerebro que mantiene nuestras creencias más profundas así como el sentimiento que queda tras realizar determinadas acciones y actitudes. Cada uno de nosotros tenemos un nivel de conciencia distinto, és decir: no tiene el mismo nivel de conciencia un terrorista que una persona con actitudes y acciones bondadosas hacia el prójimo.

Nuestra conciencia siempre está actuando aunque sea de una forma sutil y a veces sin que nos demos cuenta nos hace perder nuestra parte racional y nos conduce a realizar acciones incorrectas hacia los demás perjudicándolos.



Todos los dias debemos preguntarnos si podemos acostarnos por la noche con la conciencia tranquila, limpia. ¿Realmente nuestra manera de actuar con respecto a nuestras parejas, hijos, compañeros de trabajo, amigos...ha sido la correcta? O por el contrario con nuestras ansias de protagonismo, de triunfo, de estatus hemos mantenido durante el dia comportamientos nefastos que contradicen a nuestra manera de ser habitual.

És una realidad que mucha gente con tal de acceder a un ascenso en su puesto de trabajo es capaz de mentir, humillar y pisar a personas que simplemente realizan su trabajo y que evidentemente necesitan de este para poder vivir. Yo tambien fuí victima en mis años de administrativa de personas que por quitarme mi puesto arrasaron con todo. No lo lograron pero lo que si consiguieron és que enfermara. Lo pase muy mal pero grácias aquella experiéncia mi vida profesional dió un giro importante me puse a estudiar y hoy en dia realizo el trabajo que me apasiona y me siento muy feliz. Cabe decir que la gente que tiene actitudes negativas contra otra persona se convierte en un maltratador, ya que el mal trato puede llevarse a cabo de diferentes formas.

Es importante saber que nuestra conciencia es energia como todo lo que nos rodea y todo absolutamente todo lo que proyectamos vuelve hacia nosotros, ya que la energia va y viene. Lo que significa que todo el daño que dirigimos a nuestro prójimo a la larga nos va a volver, por ese razón hay que tener en cuenta que las palabras mal pronunciadas pueden tener al final consecuéncias desagradables para aquel que las emite.



Hagamos un esfuerzo por ser cada dia mejores luchando por lo que es nuestro, sin necesidad de conseguirlo inquietando nuestra conciencia.



¡VETE A DORMIR CON LA CONCIENCIA BIEN TRANQUILA! TRATA A LOS DEMÁS TAL Y COMO TU QUIERES QUE TE TRATEN.

LA VIDA: LA VIUS O LA SOBREVIUS?

M'agrada veure la gent feliç! veure que viuen cada instant de la seva vida amb plenitud fent allò que els ve de gust fer, vivint la vida al màxim mostrant en cada activitat una energia que els condueix a portar dibuixat a la cara un somriure permanent. M'agrada veure la gent enamorada de la vida, fen la feina que han escollit perquè els omple, estimant a la seva parella perquè estan convençuts de l'amor que els uneix fent junts el camí de la vida, sabent-se cuidar mútuament, mimant-se i el més important: estimar-se....i si ho creuen oportú creen una família.
La persona feliç s'emociona amb facilitat perquè viu intensament totes les oportunitats que la vida li ofereix, una posta de sol, la calma del mar, el somriure del seu fill, una conversa amb un bon amic....... aquest tipus de persona es aquell que VIU LA VIDA.
Desgraciadament i, per estrany que sembli, hi ha moltes més persones que la SOBREVIUEN. Aquestes persones tenen a la seva vida situacions que els mantenen constantment a la queixa d'allò que no els agrada: estan en una relació de parella que els produeix infelicitat i de la qual no es senten el suficientment valorats i estimats o treballen en feines que no els aporta res positiu. Qualsevol d'aquests fets els fa estar en un estat emocional que no els permet valorar res de les meravelles de la vida, es passen la major part del temps anant amunt i avall com autòmats, els dies són absolutament rutinaris, i el sofriment i el plor formen part activa en la seva vida.Sovint aquestes persones els fa por fer un canvi: molts pensen que no han estat de sort i que els toca passar per aquí, d'altres s'enganyen amb la idea de que d'altres estan pitjor, etc... Molta gent, a partir d'una experiència que els ha fet patir molt (sigui una malaltia, una ruptura de parella etc..) i després de molt plorar i lamentar-se decideixen fer un canvi a la seva vida, elaboren una nova escala de valors i decideixen VIURE LA VIDA!
Però jo us diria que no cal arribar a l'extrem de que la vida us doni una sotragada: mireu tot allò que no us agrada, que no us dona pau i que no us fa sentir be i doneu-li la volta. Un canvi sempre és molt millor que el que teniu i que no us satisfà. La vida mateixa ja ens porta moments de dolor i patiment i els hem de passar, no els podem evitar.

VIU CADA INSTANT DEL TEU DEL DIA!

HIPÒCRITES. HI NAIXEM O ENS HI TORNEM?

M'han suggerit que parli sobre la hipocresia que hi ha en la nostra societat. Evidentment amb el pas dels anys ens tornem hipòcrites atès que al néixer som purs i nets i les nostres ments no es recargolen en res, és amb el pas del temps, arrel de l'educació que rebem, les creences que tenim i les experiències viscudes. D'aquesta manera el nostre caràcter va prenen forma en tots els àmbits. I de tots aquests punts anomenats anteriorment en depèn la nostra manera de reaccionar davant la vida.

A dia d'avui, i per diferents factors, vivim en una societat on el més important és el "quedar be" i que la nostra imatge quedi perfecte davant de tot i de tothom. A conseqüència d'això l'ésser humà fa el que faci falta per aconseguir els seus objectius. Per tant, critica, fa promeses que sap que mai complirà, no diu el que realment pensa etc.. És totalment hipòcrita. I amb això és capaç de generar frustració i desconfiança.

No seria millor pel bon funcionament de la societat que fóssim tots plegats més respectuosos amb els altres, més sincers amb nosaltres mateixos, que donéssim la nostra paraula amb sinceritat i no per quedar be?

PENSEM-HI, POTSER ACONSEGUIRÍEM FER UN MÓN MILLOR

FINS SEMPRE, PEP

Ahir i avui han estat dos dies tristos pels vendrellencs, perque vam rebre la trista noticia de que havia mort el Pep Figueras, una persona coneguda per tots nosaltres i que molts estavem conectats a ell per diferents motius, jo el conec des de ben petita i al llarg de la meva vida per motius diferents hi he tingut contacte. Comparteixo amb tots vosaltres que el Pep era una gran persona i molt vàlid per tirar endavant els diferents projectes on hi estava posat i que tots nosaltres el trobarem a faltar.
Ell des d'on estigui te d'estar molt content pel reconeixement que tot el poble li hem mostrat, les grans mostres d'afecte cap a ell i cap la seva familia, tot eren paraules afalagadores cap a la seva persona per això ha d'estar content i feliç de sentir-se una persona tant estimada per tanta gent, pel seu poble.
Tots avui hem compartit la mateixa pena hem sentit dolor intern, la mort del Pep ens fa valorar molt mes la vida, perquè quan la mort ens treu el nas per algún cantó es a llavors que ens venen moltes ganes de viure. És quan donem importancia a tot el que ens envolta, a les persones que tenim al costat, si ens agrada la feina que fem, tot això ens fa pensar, peró malauradament això només ens dura uns dies, ben aviat ens quedem despitats en les nostres rutines cotidianes.
Hem d'aprofitar la vida perque es curta encara que morim d'avançada edat, perque tot allò que no haurem fet al llarg de la vida davant les portes de la mort ja no ho podrem fer.
Diguem a les persones que estimem el molt que les estimem, no donem per fet que ja ho saben, el vàlids que son per portar a terme projectes, la falta que ens fan al nostre costat, el maravellos que és compartir el que sigui amb ells, peró no, sovint estem massa ocupats per dedicar-nos a compartir somriures, paraules.....
Aprofitem que tenim la vida i vivim-la al màxim, hem de tenir una vida i no pas una existència i fem els homenatges a les persones quan encara estiguin aqui en el plànol terrenal perquè puguin omplir-se els ulls i les orelles dels nostre reconeixement, del nostre somriure, del nostre aplaudiment.......i així d'aquesta manera quan ens arribi el moment de marxar tindrem l'ànima plena d'amor i marxarem satisfets per haver-ne donat i per haver-ne rebut.

VIVE LA VIDA COMO UN MILAGRO!

Albert Einstein dijo una vez, solo hay dos maneras de vivir tu vida, una como si NADA fuera un Milagro y la otra como si TODO lo es.

Personalmente me encanta esta frase, la comparto y voy a dedicarle hoy mi articulo ya que considero importante el mensaje que nos transmite.
La vida en si ya es un milagro, crecer en el vientre de nuestra madre, nacer, crecer , alimentarnos, que nosostros podamos dar vida a otro ser humano, todos los adelantos que disponemos a todos los niveles, que salga el sol, que anochezca, que haga frio, calor y lo mas importante que al levantarnos por la mañana sabemos que hay alguien que nos quiere que esta dispuesto hacer lo que sea por nosotros, nuestros padres, nuestros hijos si los hay, nuestra pareja, un amigo... etc, todos abosolutamente todos tenemos a alguien que nos quiere, y alguien a quien querer.
Tenemos motivos suficientes para ver la vida como un milagro! Aprovecharla al máximo, no quejarnos, pasamos parte de nuestra vida quejándonos de lo que no nos gusta, sin hacer nada para cambiarlo. Cuando algo no funciona en nuestra vida en vez de quejarnos tenemos que ver que podemos hacer para cambiarlo y no parar hasta conseguir que funcione.
Al levantarte por la mañana mira la cantidad de razones que tienes para sentirte feliz! Estás sano, tienes trabajo, hoy podrás comer, vestir, tienes alguien a quien amar y que te ama.

ENTONCES VIVE TU VIDA CADA DIA COMO SI FUERA UN MILAGRO! AGRADECE AL UNIVERSO TODO LO QUE TIENES.

Verás que ocurre. No me creas, compruebalo y ya me contarás.