jueves, 14 de enero de 2010

FINS SEMPRE, PEP

Ahir i avui han estat dos dies tristos pels vendrellencs, perque vam rebre la trista noticia de que havia mort el Pep Figueras, una persona coneguda per tots nosaltres i que molts estavem conectats a ell per diferents motius, jo el conec des de ben petita i al llarg de la meva vida per motius diferents hi he tingut contacte. Comparteixo amb tots vosaltres que el Pep era una gran persona i molt vàlid per tirar endavant els diferents projectes on hi estava posat i que tots nosaltres el trobarem a faltar.
Ell des d'on estigui te d'estar molt content pel reconeixement que tot el poble li hem mostrat, les grans mostres d'afecte cap a ell i cap la seva familia, tot eren paraules afalagadores cap a la seva persona per això ha d'estar content i feliç de sentir-se una persona tant estimada per tanta gent, pel seu poble.
Tots avui hem compartit la mateixa pena hem sentit dolor intern, la mort del Pep ens fa valorar molt mes la vida, perquè quan la mort ens treu el nas per algún cantó es a llavors que ens venen moltes ganes de viure. És quan donem importancia a tot el que ens envolta, a les persones que tenim al costat, si ens agrada la feina que fem, tot això ens fa pensar, peró malauradament això només ens dura uns dies, ben aviat ens quedem despitats en les nostres rutines cotidianes.
Hem d'aprofitar la vida perque es curta encara que morim d'avançada edat, perque tot allò que no haurem fet al llarg de la vida davant les portes de la mort ja no ho podrem fer.
Diguem a les persones que estimem el molt que les estimem, no donem per fet que ja ho saben, el vàlids que son per portar a terme projectes, la falta que ens fan al nostre costat, el maravellos que és compartir el que sigui amb ells, peró no, sovint estem massa ocupats per dedicar-nos a compartir somriures, paraules.....
Aprofitem que tenim la vida i vivim-la al màxim, hem de tenir una vida i no pas una existència i fem els homenatges a les persones quan encara estiguin aqui en el plànol terrenal perquè puguin omplir-se els ulls i les orelles dels nostre reconeixement, del nostre somriure, del nostre aplaudiment.......i així d'aquesta manera quan ens arribi el moment de marxar tindrem l'ànima plena d'amor i marxarem satisfets per haver-ne donat i per haver-ne rebut.