HIPÒCRITES. HI NAIXEM O ENS HI TORNEM?

M'han suggerit que parli sobre la hipocresia que hi ha en la nostra societat. Evidentment amb el pas dels anys ens tornem hipòcrites atès que al néixer som purs i nets i les nostres ments no es recargolen en res, és amb el pas del temps, arrel de l'educació que rebem, les creences que tenim i les experiències viscudes. D'aquesta manera el nostre caràcter va prenen forma en tots els àmbits. I de tots aquests punts anomenats anteriorment en depèn la nostra manera de reaccionar davant la vida.

A dia d'avui, i per diferents factors, vivim en una societat on el més important és el "quedar be" i que la nostra imatge quedi perfecte davant de tot i de tothom. A conseqüència d'això l'ésser humà fa el que faci falta per aconseguir els seus objectius. Per tant, critica, fa promeses que sap que mai complirà, no diu el que realment pensa etc.. És totalment hipòcrita. I amb això és capaç de generar frustració i desconfiança.

No seria millor pel bon funcionament de la societat que fóssim tots plegats més respectuosos amb els altres, més sincers amb nosaltres mateixos, que donéssim la nostra paraula amb sinceritat i no per quedar be?

PENSEM-HI, POTSER ACONSEGUIRÍEM FER UN MÓN MILLOR